La sostenibilitat no és una idea nova a la finca. L’any 1946 ja s’hi va instal·lar un molí de vent per generar energia, en una època en què aprofitar els recursos disponibles era una qüestió de necessitat, enginy i respecte pel que es tenia a l’abast.

Aquest mateix esperit continua viu avui. L’any 2022 es van instal·lar plaques solars per alimentar amb energia verda el celler i la masia, reforçant una manera de treballar que busca reduir l’impacte energètic i mantenir la coherència entre la vinya, el celler i la finca.

De l’energia del vent a l’energia del sol, la finca ha anat evolucionant sense perdre una idea essencial: aprofitar millor els recursos i avançar cap a un model cada vegada més responsable.

Cada època ha tingut la seva pròpia innovació. L’any 1950 va arribar el primer tractor a la finca, un canvi que va transformar la manera de treballar la vinya i va obrir una nova etapa de mecanització. Més endavant, també arribaria el camió per repartir a Barcelona, apropant els vins i caves de la finca a nous clients i mercats.

Avui, aquest esperit d’innovació continua amb projectes com Rovinya, un robot autònom i elèctric nascut al Celler Eudald Massana. El seu disseny modular permet imaginar una viticultura més eficient, precisa i sostenible, capaç d’ajudar en diferents feines de camp i de reduir la dependència de combustibles fòssils.

Rovinya representa una manera d’entendre la innovació des de la finca: tecnologia al servei de la terra, no per substituir la mirada pagesa, sinó per complementar-la amb noves eines que ajudin a treballar millor, amb més precisió i respecte pel sòl.

L’arribada de la llum elèctrica de xarxa a la masia, l’any 1963, i també del primer cotxe, va marcar una nova etapa per a la família i per a la finca. Aquells canvis van fer més fàcil el dia a dia i van connectar la masia amb un món que avançava ràpidament.

Però el progrés, a Celler Eudald Massana, sempre ha tingut una condició: mantenir el vincle amb la terra. Cada nova eina, cada millora i cada decisió han estat una manera d’adaptar-se als temps sense perdre l’essència pagesa, familiar i vitivinícola que ens defineix.

Durant els estius dels anys seixanta i setanta, la masia s’omplia de familiars, tiets, cosins i coneguts que venien a passar-hi dies. La finca era un espai de vida, de joc i de convivència, on els nens corrien entre vinyes i sempre hi havia alguna trapelleria a punt de passar.

També durant la verema, el vi formava part de la vida quotidiana. Els treballadors dinaven a la vinya i portaven el bot amb el seu vi. Els nens de la casa, entremaliats, amagaven el bot del cap de colla i provocaven corredisses entre ceps.

Són records petits, però expliquen una realitat profunda: aquí el vi no ha estat mai només un producte. Ha estat paisatge, família, feina, celebració i manera de viure.

Dins la finca hi ha un antic safareig de pedra que, als anys seixanta, es va convertir en una bassa per acumular aigua i regar l’hort. Però per a molts nens i joves de Sant Pau també va ser una piscina improvisada, un lloc on passar els estius i aprendre a nedar.

Aquella bassa parla d’una finca viva, oberta i compartida. Un espai on l’aigua, la terra, la família i el poble formaven part d’un mateix paisatge quotidià.

Avui, aquests records continuen donant valor a la finca. Perquè una terra no només es conserva amb vinyes i ceps, sinó també amb la memòria de tot allò que hi ha passat.

Els arbres marquen el temps, les persones i el territori. Davant de la masia hi ha un pi que va arribar barrejat amb altres arbres destinats a arreglar el jardí, procedents del bosc de la finca. Era petit i no estava clar si arrelaria, però Josep Massana Carbó, setena generació de la família, va decidir deixar-lo créixer.

Amb el pas dels anys, aquell pi va arrelar amb força fins a convertir-se en un exemplar d’uns vint metres d’alçada, que avui encara forma part del paisatge de la finca. És una imatge senzilla, però plena de sentit: amb paciència, cura i perseverança, allò que sembla fràgil pot acabar esdevenint un símbol.

D’alguna manera, aquest pi també explica una manera de fer: treballar bé, dia rere dia, confiar en el temps i entendre que les grans fites sovint neixen de decisions petites, sostingudes amb constància.