Els arbres marquen un temps, unes persones, un territori. A davant la masia hi tenim un pi. Aquest va venir barrejat amb altres arbres que s’estaven trasplantant per arreglar el jardí. L’avi Josep Massana Carbó va decidir deixar-lo malgrat que era molt petit i es dubtava de si creixeria o no, de si resistiria. Amb el pas del temps, el pi va arrelar bé i avui dia encara hi és amb una alçada d’uns trenta metres. Aquest fet el podríem considerar una metàfora del què ha passat amb la nostra família. Amb el treball ben fet, la constància del dia a dia i la perseverança, es poden assolir grans fites.

Els estius dels anys 60 i 70 la masia s’omplia de familiars que vivien fora, tiets, cosins i coneguts. La mainada sempre rondava per la finca, fent alguna que altra trapelleria. Una guerra d’ous amb els ous del galliner, per exemple, i ja us podeu imaginar la sorpresa dels més grans quan anaven a buscar els ous! O un concurs de beure vi directament a galet de la bóta, n’hi havia un de més espavilat que feia veure que bevia però els altres no eren tant espavilats... Durant la verema, els treballadors es quedaven a dinar a la mateixa vinya, es portaven el dinar i el bot amb el seu vi, els nens de la casa sempre amagaven el bot del cap de colla per fer-lo enfadar una bona estona, imagineu les corredisses entre ceps!

Dins la finca hi ha una bassa. Als anys 60 s’hi acumulava l’aigua per regar l’hort, però tots els nens i joves de Sant Pau la feien servir de piscina i molts hi van aprendre a nedar. Durant tot l’estiu era una festa.